Xavier Vendrell (ex Terra Lliure i ex conseller de la Generalitat) ha afirmat que l’organització terrorista a la que pertanyia va servir per a “sacsejar consciències” i que la seva dissolució va ser positiva perquè “va donar ales a altres formacions independentistes, especialment a ERC”, i alhora afirma que la violència “és un concepte molt relatiu” i que tampoc va ser tan greu perquè “va causar una sola mort en 15 anys”.
Potser si hagués llegit un escrit d’Antonio Robles li hagués donat més importància a la vida que l’organització de la que se sent tant orgullós va posar “punt final”:
“Cada uno de nosotros somos un milagro del cosmos, pero aún mas importante, somos hijos de padres maravillosos, amigos de seres con sentimientos hermosos, conocidos o deudores de otros muchos seres humanos. ¡Cuántos desvelos de una madre! ¡Cuántas historias asombrosas! Y sin embargo...
Un mal día, un maldito comando de (…) aniquila la vida de un ser que, como cada una de todas las demás vidas, es irrepetible en el tiempo infinito del universo. Hay que ser necios, muy estúpidos, para no darse cuenta de su crimen.”
Els fanàtics no se n’adonen del seu fanatisme, però per les seves declaracions, el senyor Vendrell és dels que més. Quin nom té per al senyor Vendrell un cotxe-bomba? Potser serà sacsejador de consciències de quatre rodes.
Les consciències es sacsegen amb arguments, amb informació, amb idees. El que fa aquest senyor és donar ales al terrorisme. Els nacionalismes i altres tipus d’integrismes como ara els religiosos són predemocràtics. La seva ideologia li permet no condemnar les amenaces de mort que ha patit aquesta setmana l’Albert Rivera sense passar cap mena de vergonya.
Des de la restauració de la democràcia el règim polític català ha estat infestat de patrioterisme fet servir, com no, de cortina de fum per no parlar de la gestió de la Generalitat.
Potser caldria recordar la realitat: la meitat de les carreteres catalanes les gestiona la Generalitat, l’ensenyament i la sanitat també són competències autonòmiques. I és cert, tot això funciona fatal: exigim responsabilitats polítiques a qui s’encarrega de cadascuna d’aquestes àrees. Els consellers Joaquim Nadal, Ernest Maragall i Marina Geli estan a l’alçada de les circumstàncies?
L’Hospital Clínic gaudeix d’un cert prestigi, tant entre els professionals, com entre els usuaris. Fins ara es gestionava des de “Madrid”. Qui més qui menys haurà sentit alguna vegada que “si ja funciona bé, no ho toquis”. Doncs bé, els nacionalistes volen “construir la nació”, i si això suposa sacsejar la qualitat dels serveis i fer-nos viure en un terratrèmol constant no els hi importa. D’altra banda, els grans partits d’àmbit nacional ja els hi està bé aquesta cerimònia de la confusió. Al cap i a la fi tot és tracta d’assegurar-se una bona borsa de vots amb els que accedir al poder, encara que sigui comportant-se com a autèntics cacics.
Així es resumeix la política espanyola: fanàtics, cacics, incompetents, crispació... Mentrestant no hi ha qui pugui accedir a un habitatge, les beques de mobilitat per estudiants són ridícules, les infraestructures estan saturades, els salaris mínims són lamentables...
Ciutadans-Partit de la Ciutadania posa al ciutadà al centre del debat polític, perquè surt precisament d’una ciutadania farta de la classe política actual, i ho fa des de l’espai polític del centre-esquerra, des dels ideals del socialisme i el liberalisme progressista. Atents al programa que presentarem per les generals, perquè serà un programa fet per i per als ciutadans.
Sergi Sanz
Coordinador de l'Agrupació de Joves i Secretari Segon del Consell General de C's
_____
Potser si hagués llegit un escrit d’Antonio Robles li hagués donat més importància a la vida que l’organització de la que se sent tant orgullós va posar “punt final”:
“Cada uno de nosotros somos un milagro del cosmos, pero aún mas importante, somos hijos de padres maravillosos, amigos de seres con sentimientos hermosos, conocidos o deudores de otros muchos seres humanos. ¡Cuántos desvelos de una madre! ¡Cuántas historias asombrosas! Y sin embargo...
Un mal día, un maldito comando de (…) aniquila la vida de un ser que, como cada una de todas las demás vidas, es irrepetible en el tiempo infinito del universo. Hay que ser necios, muy estúpidos, para no darse cuenta de su crimen.”
Els fanàtics no se n’adonen del seu fanatisme, però per les seves declaracions, el senyor Vendrell és dels que més. Quin nom té per al senyor Vendrell un cotxe-bomba? Potser serà sacsejador de consciències de quatre rodes.
Les consciències es sacsegen amb arguments, amb informació, amb idees. El que fa aquest senyor és donar ales al terrorisme. Els nacionalismes i altres tipus d’integrismes como ara els religiosos són predemocràtics. La seva ideologia li permet no condemnar les amenaces de mort que ha patit aquesta setmana l’Albert Rivera sense passar cap mena de vergonya.
Des de la restauració de la democràcia el règim polític català ha estat infestat de patrioterisme fet servir, com no, de cortina de fum per no parlar de la gestió de la Generalitat.
Potser caldria recordar la realitat: la meitat de les carreteres catalanes les gestiona la Generalitat, l’ensenyament i la sanitat també són competències autonòmiques. I és cert, tot això funciona fatal: exigim responsabilitats polítiques a qui s’encarrega de cadascuna d’aquestes àrees. Els consellers Joaquim Nadal, Ernest Maragall i Marina Geli estan a l’alçada de les circumstàncies?
L’Hospital Clínic gaudeix d’un cert prestigi, tant entre els professionals, com entre els usuaris. Fins ara es gestionava des de “Madrid”. Qui més qui menys haurà sentit alguna vegada que “si ja funciona bé, no ho toquis”. Doncs bé, els nacionalistes volen “construir la nació”, i si això suposa sacsejar la qualitat dels serveis i fer-nos viure en un terratrèmol constant no els hi importa. D’altra banda, els grans partits d’àmbit nacional ja els hi està bé aquesta cerimònia de la confusió. Al cap i a la fi tot és tracta d’assegurar-se una bona borsa de vots amb els que accedir al poder, encara que sigui comportant-se com a autèntics cacics.
Així es resumeix la política espanyola: fanàtics, cacics, incompetents, crispació... Mentrestant no hi ha qui pugui accedir a un habitatge, les beques de mobilitat per estudiants són ridícules, les infraestructures estan saturades, els salaris mínims són lamentables...
Ciutadans-Partit de la Ciutadania posa al ciutadà al centre del debat polític, perquè surt precisament d’una ciutadania farta de la classe política actual, i ho fa des de l’espai polític del centre-esquerra, des dels ideals del socialisme i el liberalisme progressista. Atents al programa que presentarem per les generals, perquè serà un programa fet per i per als ciutadans.
Sergi Sanz
Coordinador de l'Agrupació de Joves i Secretari Segon del Consell General de C's
_____
Publicado en la web de C's.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario