Diu que els mitjans de comunicació han d’ajudar a que la gent se senti catalana. Imagino que, com que pertany a un partit democratacristià, també li agradaria que els mitjans col·laboressin a la cristianització de la població, ja que hi ha molts que som ateus, i hi ha d’altres que professen religions diferents. Segons ella també haurien de difondre la nostra bonica història. Però clar, difondre la nostra i no la d’altres exigeix establir una frontera entre el que és i el que no és la nostra història. Jo no m’atreviria a dir que els senyors Montesquieu o Locke no formen part de la nostra història ja que, al cap i a la fi, foren els pares de la separació de poders i això és tant nostre com el pa amb tomàquet, les hamburgueses, el shawarma o el gazpacho. Estic completament d’acord en que s’ha de conèixer la història, però també cal entendre-la en el seu context.
Continuem la doctrina del bon català amb la necessitat imperativa de parlar sempre en català als immigrants. Segueix parlant de la necessitat de que els mitjans siguin de centralització catalana i que difonguin la llengua i els costums del país, una autèntica obsessió de control dels mitjans de comunicació, però clar es tracta d’aconseguir un mètode per a uniformitzar la societat segons els paràmetres de comportament desitjat i acabar així amb els infidels.
No es pot concebre un país lliure i democràtic, i alhora parlar de l’adoctrinament a través dels mitjans de comunicació, com fa
Sergi Sanz, Coordinador de l'Agrupació de Joves de C's.
_____
Artículo publicado en e-noticies.
Entradas
